La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…
La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…
De totes les vies de la Paret del Pont l’Anonymous és de les menys interessants, a mesura que guanya metres va perdent lògica per no tirar-se sobre la clàssica Zeleste, amb un darrer llarg sense solta ni volta. Això sí, per repetir-la només caldran 6 cintes. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de…
La Tasmània és una de les vies més populars de la Paret del Pont. Malgrat que a primer cop d’ull el panorama no sigui massa engrescador, un cop posats en matèria gaudim d’una bonica escalada en placa, mantinguda en cinquè grau. A diferència de les vies de la banda esquerra on abunden els forats i…
Si la Drac Gos és un bombó, la Quira és la cirereta del pastís i les dues juntes una de les millors combinacions que podem fer per aquesta banda de Montserrat. Via esportiva totalment equipada amb parabolts i feta de la mateixa roca que la seva veïna però amb una segona tirada de traca, un…
Al vessant est de l’Agulla de Can Jorba s’hi conjuguen dos elements que el fan un objectiu engrescador. D’una banda un rocam de primeríssima qualitat, que no té res a envejar a altres parets amb més anomenada, com la Jordi Soler Masip o la Palleta, i per altra, ombra estricta a partir de les 3…
Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…
En un segon pla, escorada a l’esquerra de la Paret de Sant Jeroni s’eleva una llaminera placa recorreguda intel·ligentment per la via Explorer. L’aproximació, llarga i entretinguda, amb un ràpel final de 55 metres, hi afegeix un plus de compromís. Un cop a peu de via toca enfilar-se per la primera tirada de la via…
La Stargate dóna nom a la placa triangular que destaca al nord del Serrat de la Pastereta. És la degana del sector però també la menys reeixida de les tres. I no ho és perquè estigui mancada de lògica, que la té, sinó pel fet que la darrera tirada, tot i l’evidència esdevé poc agraïda….
La Pastereta és sinònim de conglomerat de qualitat i la Top-Less encerta uns murs de forats que són per xalar de valent. Molt ben equipada i amb una graduació més aviat amable esdevé una molt bona alternativa per una matinal a l’ombra. Del tot recomanable. Aproximació: Deixem el vehicle al parking Nubiola de la Vinya…
A la banda dreta de la cara est de la Miranda de les Boïgues s’enfila zigzaguejant la Hiwatta, talment com un rèptil intentant progressar cercant el pas més fàcil. Vertiginosa per vertical, malgrat que no tingui l’ambient de les vies del pany central esdevé un repte per a l’escalador mitjà. Es tracta d’una via exigent,…
La Petit Gerard és una raresa a Gorros. Amb una primera tirada tècnica i roca millorant a mesura que anem guanyant metres, té un segon llarg preciós, amb un sostret amb cantell seguit d’un mur made in Gorros. El darrer (es pot dividir en dos) ja és el típic camp de patates que ens té…
A l’imaginari clàssic montserratí hi ha una sèrie de rutes que conformen una mena de camí cap al cum laude de l’escalada de finura: l’Aresta Brucs de la Vespa, la Cerdà de la Bessona Inferior, l’Aresta Arcarons i per descomptat la Sorolla del Dit. Ni molt menys són les vies més difícils del Massís però sí que…
A recer de les mirades curioses l’Aresta Nord del Dit cedeix tot el protagonisme al seu vessant de migdia. No obstant l’ombrívola cara Nord posseeix una de les quimeres Montserratines per dret propi. La Pany és un itinerari absolutament sensacional, obert amb mestria avui en dia encara la podem repetir pràcticament com si féssim una…
La Mingo Arenas-Sorolla de la Magdalena Superior és més coneguda com la Canaletes pel tram de la tercera tirada on s’ha de travessar un característic sistema de fissures fins enfilar-ne la darrera, que mena recte amunt a la quarta reunió. Es tractava d’una via de prestigi, oberta per dos dels escaladors més destacats de l’època,…
Quan des del cim del Montgròs ens delectem amb les vistes que s’obren a ponent, de seguida se’ns presenta l’arrogant vessant est del Cilindre, no obstant les mirades més enfiladisses tampoc poden perdre detall del suculent mantell petri de la cara est de la Miranda del Cilindre. I es per aquest pany per on s’enfila…
D‘entre totes les roques i agulles de Montserrat el Cigronet pertany al grup de les modestes. No obstant, potser degut a la seva ubicació, just al costat del Camí de Sant Jeroni o potser per les seves formes capricioses, no passa desapercebut a les ànimes enfiladisses que de ben segur tindran un moment transcendent al…
Malgrat l’inevitable discontinuïtat de la paret, la del Xavi pot presumir de ser una de les rutes més mantingudes en V+ del sector, amb un darrer llarg de traca i mocador. Llarga i variada hi trobarem alguna tirada cutre altrament indefugible sabent on som. Un joc de friends serà suficient per afrontar aquesta ascensió, recomanable…
Com la majoria de monòlits de la regió d’Agulles la del Capdamunt té la seva respectiva Aresta Brucs, oberta també com la majoria, per en Joan Cerdà i companyia. Es tracta d’una escalada breu, però no per això mancada de bellesa, amb una segona tirada curta però bonica. És perfecta per encadenar-la amb altres Arestes…
Via assequible, la Urquiza-Olmo és un recorregut que ressegueix unes plaques de roca de qualitat que van perdent empenta a mida que guanyen alçada. Completament equipada amb parabolts és a més a més la ruta normal de baixada de les vies que acaben al cim de la Roca Gris. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament…
Via bàsicament de fissures, la Little Bighorn és una proposta força interessant. Amb un tercer llarg contundent per vertical i mantingut, hi trobarem un rocam excel·lent, a excepció feta de la segona tirada, pur tràmit. La via es troba força equipada, tot i que emplaçarem alguna peça. Si sortim per la darrera tirada de la…
Just a la dreta de la bonica Crispín trobem la també molt recomanable Didgeridoo. Totalment equipada i amb roca de primera, hi trobarem una escalada força similar a a la seva veïna, on hi destaca el mur final, de traca i mocador. Aproximació: Deixarem el vehicle a l’aparcament Joan Nubiola de la Vinya Nova. Des…
La Paret del Pont esdevé un bon recurs per quan vulguem una matinal a l’ombra. Amb una aproximació relativament curta, un bon grapat d’itineraris i el típic rocam del vessant sud, es pot combinar més d’una via abans que comenci a tocar-hi el sol. La Crispín és la darrera via abans d’arribar al característic diedre…
Per la façana oest de la Palangana, un petit Big Wall de vertiginosa verticalitat, s’enfila l’atrevida Barrufets. Un cop escalada hom es fa creus com aquesta línia no ha esdevingut una clàssica del vessant Nord; segurament qualitat del rocam i equipament (tot i que actualment es troba pràcticament restaurada) han fet de filtre. No obstant,…
Polèmica en el seu dia i amb un restyling per part dels seus equipadors, la Cristina G. G. s’enfila encaixada entre la Easy Rider i la Fragel intentant trobar l’espai lliure vacant. Els dos primers llargs són molt bons. No obstant no podem dir el mateix de la resta, quan la lògica ens duu cap…
Si s’accepta la idiosincràsia del rocam de la cara nord monterratina la Desideratum esdevé una agradable sorpresa. Un itinerari molt més engrescador d’escalar del que pugui semblar a priori, amb unes plaques aprofitades intel·ligentment que menen a una interessant xemeneia, amb un tram final d’Ae de ben segur escalable en lliure. L’orientació nord-oest assegura ombra…
A l’esquerra de l’escut central de la Paret de Sant Jeroni trobem l’Esperó Panxing, un itinerari prou interessant que permet recórrer aquesta banda tant poc transitada. La via és força variada, amb placa, xemeneia i una mica d’artificial. Hi destaca la quarta tirada per aèria i la tercera per ser la més compromesa. La trobarem…
La TIM de Sant Jeroni és una xemeneia descomunal, la més llarga de Montserrat i alhora una escalada de categoria es miri com es miri. Plantar-se al peu de via comporta sentir-nos inevitablement petits mentre observem la pregona escletxa que s’enfila fins el cim de Sant Jeroni amb una verticalitat intimidant. Endinsar-s’hi és però, una…